viernes, 14 de noviembre de 2008

LLUM FUGAÇ

En una nit com aquesta, amagada sota la llum més immensa, penso en tot allò que m’ha gelat la sang calenta, que m’ha deixat les mans suspeses, esperant una resposta, d’allò que em desespera. No hi ha esperança, per un món on la vida no és teva, on les mirades no donen sentit, només a qui les espera. És una estrella fugaç que ens travessa; potser ens aguarda, sempre amb paciència, en uns més ràpida, en d’altres més lenta. Un nus de patiments i disfresses, sempre esperant un entreacte, per veure el final d’una obra extensa, promoguda per un públic exhaust, que pensa de diferents maneres. Si, és això, una llum fugaç, que passa i no espera, que analitza el nostre cos, juga amb les nostres vides, per després abandonar-nos a la primera. Sempre intents, d’oblidar d’allò que ens ha fet patir, o recordar allò que ens omple de vida, quelcom que ens volta l’esperit. Obligació d’aferrar-nos a les persones, que per una qüestió o una altre, donen a la nostra vida el seu sentit, Si és per bo, perquè ens fan sentir moments de culminació personal, estimació profunda per una mirada congelada. Si és per allò que no volem saber, no preguntem, perquè no ens dona res, simplement han estat penjats al nostre pas, i ara ho recordem, perquè no sabem borrar. Uns arriben, altres marxaran, però ningú ens pot dir, qui són els que patiràn, els que marxen per tristesa o els que es queden per no saber volar. Tot passa. Hi ha coses que es queden, però que importa, si aquelles que desitjen hivernar, mai tornaràn a ser iguals. Mai com abans. Això em desespera; si, em mira i em crema. Al meu voltant tot és clar, com un vidre que em travessa. Pobres d’aquells que no saben veure aquesta claredat, perquè això significa, que la seva foscor, no els deixa veure més enllà. Quines vides més tristes,i tot per no saber donar, amor a aquells qui el necessiten, bondat a aquells qui et volen mal, somriure a la vida, perquè a la fi és el que tots busquem, els bocins de la felicitat. Estimo aquesta llum fugaç, estela penetrant d’anades i tornades, de llàgrimes incessants, de lluites per un mon incapaç, de trobades amb la eterna felicitat.

No hay comentarios:

Quizá te guste saber...

Blog Widget by LinkWithin