CANVIS

És curiós com la vida ens depara tantes sorpreses, sempre saciades de rigors i preguntes. Sempre expectants, esperant allò que ens excusi a canviar, donant un volt a la nostra vida. Quelcom que ens toqui de veritat, que realitzi tot allò amb el que hem somiat. Poden ser les persones, la qualitat de l’estància, les recances que et recorden la presència, un mal moment, en fi, la sàvia de l’amiga... De cop i volta, la teva vida canvia, entra quelcom i surt allò que sobrava. L’ordre, no te importància, ja que el canvi, s’inicia paral•lelament en la mateixa estada. Llavors, només fa falta un segon, perquè tot allò que havíem anhelat, es quedi penjat en un altre tramvia o simplement arribi sobtat, embogit per la nostra crida. Venen i van, com la llum de cada dia, com un record que sacia la nostra vida. Sempre lent, silenciós... Quan creix el buit que et faltava, com pot ser que t’acostumis a ofuscar-te, quan l’anhel, s’ha convertit en quelcom indesitjable? És el talent humà, potser, el que no posa fre? Sortides i entrades, de preciosos camins i trajectes abruptes, amb rumbs inexplicables, amb raons justificades.