sábado, 15 de noviembre de 2008

LPG

Aquesta nit he estat mirant fotos. Com si es tractés d’un moment buscat, he trobat les fotos d’algun sopar o dinar de l’empresa on he estat treballant durant dos anys. He recordat cada moment com si fos abans. No m’ha fet falta memoritzar, ja que els recordo com estan. Instants plasmats, que en el seu moment, eren símptoma de felicitat, en d’altres, motiu de que havia de marxar. És curiós, però els trobo a faltar, sobretot aquells on apareixen persones que m’he estimat. Cada somriure m’evoca coses especials de cada persona i això m’ha fet plorar. Sempre he estat dolenta per no emocionar-me, sobretot quan es tracta de sentiments emocionants, que han aportat a la meva vida, moments que m’han omplert de felicitat. En aquesta vida, tot comença i tot acaba, unes coses més d’hora i d’altres més tard, encara que sigui en contra de la teva voluntat. Així ha estat la meva estada, breu, però intensa, en tots els sentits, totalment intensa. Recordo especialment allò que caracteritzava a cada persona, a cada company, a cada amic. Cadascun d’ells era un mon, un nus de vida que m’omplia, que em donava forces per tirar endavant, exceptuant aquells que només van ser persones, només això, éssers divagants que no se’ls pot considerar ni companys. Tots en el seu moment, m’han regalat quelcom, que ha provocat que no els pugui oblidar, per la feina, per l’apropament personal, per les mirades còmplices que em feien saber, pels instants extenuants i intensos d’un mal moment, per la felicitat que m’aportaven cadascun d’ells. No em cansaria de plasmar tots aquells moments. Alguns van marxar, abans d’aquest final, i em va costar no veure’ls caminar per aquella pujadeta, encara que el temps diuen que ho cura tot i és cert, perquè em vaig adonar que no és necessària la imatge diària d’un bon amic, per mantindre l’amistat. El telèfon i la distància, procuren llaços més profunds. Potser se m’ha fet massa especial, per uns només els semblarà una feina. Per mi ha estat molt més. Tot em va ocórrer en un moment de la meva vida bastant delicat. Vaig suportar molts canvis i tots ells molt importants, que encara ara, em fan tremolar. Personals, laborals, familiars. Va ser un gran pas, cap al creixement personal. Tampoc ho nego, allà dintre també vaig patir grans decepcions, enganys i traicions. Explicació no tinc per l’evidència d’aquests actes. Totes elles provocades per persones que abans anomenava, només persones. El que he aprés no ho podré oblidar, el que m’han ensenyat, no ho puc negar. Estic orgullosa d’haver viscut, compartit, après i sentit al vostre costat. Però ara ja s’ha acabat. Com he dit abans, tot arriba al seu final. Se que no us perdo, als que ja sabeu que no ho faria mai. En escriure els vostres noms, potser interiorment em torno a reafirmar, per saber que és el que conservo i crec que no m’equivocaria. A tots vosaltres, gràcies per haver passat per la meva vida. Com li vaig dir a un bon amic (Sr.X), les veus se les emporta el vent, les paraules al paper, se les queda el record. No hi ha res més bonic, que recordar lo viscut i somiar aquest record. Encara que se que mai ho sentireu ni ho veureu, així sóc jo, escric les paraules al vent, perque se que en el fons, vosaltres ho sabeu. Molts petons! Roger (vaig confiar en tu des del primer moment. (THINK SOME...+ LACASITOS+TORRE) Tu ja saps que és...Com he dit, el telèfon i la distància...Com sempre, un plaer. EL CARXOFAIRE!!!!! Aquella passarela, mai l’oblidaré!) Carlos (Carlitos, ets la persona més especial que he conegut mai. No canviïs. Això et farà triomfar. Junt amb en Roger, m’heu regalat una gran amistat) Manolo (A ti que te voy a decir, Manolín. Eres una gran persona y siempre estás ahí. Gracias por ser como eres) Sònia López (Osti Sònia, com et vaig trobar a faltar...Gràcies per haver-me obert els ulls. T’estimo i ja saps, quedem per dinar...) Nico (Ai Nico, Nico. Tu i jo només sabem aquest record tan especial. No deixis que la vida canviï al teu voltant per recordar, els que passen i t’estimen i els que passen i t’abandonen) Mario (El meu nen. La teva sensibilitat, la teva força i els teus consells, em van captivar. Tu vas ser el primer que em va donar la mà per trure’m la por al passadís tècnic; tot just, acabava d’arribar. Aquest és el Mario que jo vaig conèixer, i ningú em farà canviar) Francisco (Franccesco!!!! Tu y yo sabíamos, con la mirada, de nuestra complicidad. Siempre he sabido que contigo no me equivocaba. Ahora continuamos, la mejor fase de nuestra amistad. Te aprecio mucho) Rafa Bukala (Rafa, no puedo decirte nada nuevo que ya no te haya dicho. Eres una gran persona y gracias por seguir ahí. Tus sentimientos hacia mi los guardo muy dentro. Hecho de menos tus abrazos de apoyo. Esa cena, queda pendiente). Auri (Esa Auriiii. Guapa donde las haya, sincera y amiga de sus amigos. No te olbido) Lluis (Luisitooo, gràcies pel teu recolzament incondicional quan estava allà. Tot allò que m’aportaves, em va arribar al cor. Mai t’oblidaré) Germi (Al final ho vas aconseguir, després de tanta insistència, em vaig fer de les FEMT, et va costar moltes tardes, però aquí em tens. Els nostres esmorzars eren els millors, i vàrem ser pioners. Sempre et recordaré) Marc (Kituuuuus! No t’enfadis tant, que saps que també et recordo =. Gràcies per dir-me tot allò que senties, quan estaba allà, perquè això m’ha fet coneixe’t de veritat. Ptns) Miquel Gruas (Miquelet, no em va agradar que marxessis, però et dic el mateix: la distància i el telèfon. Molts petons) Eduard Esteve(És curiós, que els pocs moments que ens vam poguer trobar, fossin igual d’intensos fins l’última xerrada. Aquella va ser la millor. Continua amb els teus encants, Tu tens el teu poder i no deixis que et diguin lo contrari. M’hagués agradat fer-te una abraçada, però no ha pogut ser. Espero que tot et vagi molt bé!). No em vull oblidar de tantes i tantes persones que he admirat, encara que desgraciadament, per motius de feina, no hagués tingut la oportunitat d’aprofundir més. En Hakim, en Francesc, Miquel Moreno, Toneti, Encarna, Lucas Bukala, Adoulai, Manel Padró, Navarrete, Albert, ...em sembla que continuaré...

No hay comentarios:

Quizá te guste saber...

Blog Widget by LinkWithin