domingo, 9 de noviembre de 2008

M'OFEGO EN LA MIRADA

En la mar blava i en lo profund de la mirada,
habiten lleis, per una llarga estada.
Una imatge, un moment, es queden reflexades.
En la mar navega, sobre l'aigua negra,
en els ulls es reflexa, però no es cancel·la.
La mar perd l'estada, oblida el moment,
gràcies a la lluna apagada.
Diga'm doncs, és correcta la mar entregada,
o és prohibida la mirada perversa?

1 comentario:

azpeitia dijo...

Tu mirada es limpia, nunca ofenderá al mar que la refleja...un abrazo de azpeitia

Quizá te guste saber...

Blog Widget by LinkWithin