viernes, 12 de diciembre de 2008

PLENITUD





Que senzill entregar-me amb tu,
la teva mirada, desfà aquest nus.
Pensaments efímers que venen i van
com les onades que tornen, de mar enllà.
 
Que senzill és escoltar-te,
els sons són joies i en el temps, inescrutables.
Notava l’ absència de paraules conjugades,
ara que me les dones, sento el temps parar-se.
 
Que senzill és desitjar-te,
la fortalesa que emanes, no em dona tracte.
Imaginàries sensacions, d’una pell sincera,
que entafora passions per una quimera.
 
Que senzill és estimar-te,
provoques en mi, revolucions internades.
Veig una figura encisadora,
però la bellesa que porta dintre, m’enlluerna i m’enamora...
 
 
Que senzill és recordar-te,
perquè en cada record, hi ha una vida per donar-me.
Si estic trista, penso en la última nit de vida,
recordo com m’envoltes i em fas sentir protegida.
 
 
Que senzill és tot amb tu,
les entregues pures, totalment nuus.
Escoltar-te i desitjar-te infinitament,
estimar-te per recordar-te en el temps...

1 comentario:

Paco dijo...

Que senzill es llegir-te
i que difícil a la vegada no enamorase de aquestas paraules
...

Paraules naturals i a la vegada encisadores que provoquen emocions al qui les llegeix.

Tot plegat per gaudir d'un bona estona de bellesa i Poesia.

Quizá te guste saber...

Blog Widget by LinkWithin