PLENITUD





Que senzill entregar-me amb tu,

la teva mirada, desfà aquest nus.

Pensaments efímers que venen i van

com les onades que tornen, de mar enllà.

 

Que senzill és escoltar-te,

els sons són joies i en el temps, inescrutables.

Notava l’ absència de paraules conjugades,

ara que me les dones, sento el temps parar-se.

 

Que senzill és desitjar-te,

la fortalesa que emanes, no em dona tracte.

Imaginàries sensacions, d’una pell sincera,

que entafora passions per una quimera.

 

Que senzill és estimar-te,

provoques en mi, revolucions internades.

Veig una figura encisadora,

però la bellesa que porta dintre, m’enlluerna i m’enamora...

 

 

Que senzill és recordar-te,

perquè en cada record, hi ha una vida per donar-me.

Si estic trista, penso en la última nit de vida,

recordo com m’envoltes i em fas sentir protegida.

 

 

Que senzill és tot amb tu,

les entregues pures, totalment nuus.

Escoltar-te i desitjar-te infinitament,

estimar-te per recordar-te en el temps...