lunes, 29 de diciembre de 2008

LA TEVA PLATJA...

 
Memòries passades, m’evoquen la seva imatge,
em prenia la mà, totes les tardes,
per ensenyar-me allò que ella sabia intacte,
i sentir la mar en abraçades.
 
Els peus es mullaven d’aquella sal humida,
vestides de princeses, corríem,
la mare no podia saber la nostra sortida,
m’alçava el vestit amb la mà, i jugàvem.
 
Te’n recordes quina platja, aquells dies,
ens trasbalsava la felicitat eterna,
tota plena, de fortes gavines,
que volaven tot baix, inclús a l’esquena.
 
El món ens semblava espaiós, autèntic,
sorra més blanca, escalfada pel sol estiuenc,
restava dormida, com el dia més antic,
de la costa daurada, deixava línies de vent.
 
Descansaven les barques, dels mariners envellits,
un dit, resseguint les lletres obliterades pel temps,
mentre tu recollies petxines i pedres amb els dits,
la mirada d’una platja verge, ens parlava en vers.
 
Recordo la teva cara, d’il·lusió encapsulada,
quan m’explicaves com era, el nostre racó perdut,
gaudies en veure els peus enganxats a la sorra mullada,
tu saps, que mai els recordaré eixuts.
 
 
Ara, les llàgrimes no et deixen veure el sol,
d’aquella costa daurada...
No pateixis germana meva, que jo et portaré la platja.
 
 
 

 

8 comentarios:

Margot dijo...

Somnis, realitats, tot capaç de fondre's en el mar dels nostres records... allò que va ser i allò que mai no ens va arribar.

Que tots els teus anhels es vegin complerts; ser de nou platja, on trenquin les seves onades.

Molts petons.

La sonrisa de Hiperión dijo...

"Descansaven les barques, dels mariners envellits,"


Casi he llegado a escuchar el rumor del agua....
Saludos y un beso!

Ave Mundi Luminar dijo...

"El món ens semblava espaiós, autèntic,
sorra més blanca, escalfada pel sol estiuenc,
restava dormida, com el dia més antic,
de la costa daurada, deixava línies de vent."

Que imagen SeaSirens !... que delicia... que maravilla poder cambiar los cromos de este día gris por aquellos que también se encuentran en mis recuerdos, quizá en otra playa, algo más al sur.... días de verano... y toda la vida por delante....

No tardes en llevar la playa a quien la necesita....

Gracias SeaSirens.

Un beso.

Femme d chocolat dijo...

Transmite serenidad el poema. Se me pierde un poco en algunas palabras porque el catalán aún no lo comprendo bien del todo. Pero bueno, me queda su musicalidad y poso.

Un beso, guapa

Flipo en octarino dijo...

Segur que la teva germana sentirà consol amb aquests records que comparteix amb tu, tant de bo li dibuixin un somriure al sentir-se una mica més a prop.

Petons,

Paco dijo...

Arrivo una mica tard per gaudïr d'aquesta meravella.

Me he trobat passejant per la vostra platja mentre llegia aquests versos tan bonics.

La teva germana crec que es possarà molt contenta quan tingui l'oportunitat de llegir-ho.

Un petó

Verbo... dijo...

Saludos Sirenita
Feliz año nuevo
mucho amor para el 2009

M.

ONUBIUS dijo...

Como me gustan tus mares, aquellos que hablan en verso y confunden los pies con el fondo de los deseos cumplidos, teniendo cerca a alguien que acompañe las mareas.
Abrazzzusss de fin de año.
Feliz2009

Quizá te guste saber...

Blog Widget by LinkWithin