Ensumo perfums mullats, de la blava lliberal,
braços que m’hi porten, en una extensa mar.
Matinades traspassades, vaixells en les aigües,
llums que m’orienten, encerclant les mirades.
La sal incrustada, de naufragis passats,
no fa recança, esmorteïda de pors, torna a flotar.
No temis ens somiat, ella hi serà,
no poden traspassar el plàncton, com podrien
fer-ho amb la sal?
No hay comentarios:
Publicar un comentario